Coses de l'utrescu

No he llegit massa bones crítiques d'aquesta BD a França però la veritat és que a mi m'ha agradat bastant. O sigui que la he triat per trencar el meu llarg silenci...

Pauvres Zheros
Guió: Pierre Pelot / Baru
Dibuix: Baru
Casterman
en francès
--
En una vila de l'est de França, Vosges, un nen d'un hospici desapareix mentre estaven fent una excursió al camp. El problema és que aquest nen no només viu a l'hospici sinó que té mongolisme. Però a més l'hospici de Sant Maurice no és gaire apreciat en la població, la majoria de la gent de la vila no vol saber què hi passa a dins ...
Però a la França actual no es pot deixar un infant perdut o sigui que s'organitza una recerca per trobar-lo. Qui s'imaginaria que la clau per trobar-lo potser la tenen l'Anastase i l'Albert, dos dels "perdedors" del poble...

Aquesta BD és una versió de la novel·la de Pierre Pelot publicada el 1982 i s'encabeix dins de la col·lecció "Rivages/Casterman/Noir". L'objectiu d'aquesta col·lecció és tornar a publicar les millors novel·les negres de la col·lecció "Rivages Noir" però ara en format BD i dibuixada per alguns dels grans dibuixants de la BD actual. Podeu veure les obres publicades fins ara en la seva pàgina

La veritat és que el guió d'aquesta obra ha rebut moltes crítiques per la seva falta de "profunditat" però com he dit anteriorment, a mi m'ha agradat. "Pauvres Zheros" fuig una mica de la idea que ens ve al cap a tots quan pensem amb una novel·la negra tot i que hi té molts punts de contacte: personatges frustrats, aire de decadència i la història és dura, sense concessions.

Els personatges semblen fets expressament per a Baru. No n'hi ha cap que sigui normal... Anastase i Albert són dos persones que no són bones per res i Albert a més no sembla gaire "intel·ligent", La directora de l'hospici, la mare borratxa que és blanc de burles pels nens del barri, la mestra, Yvette, que deixa els nens sols enmig d'una excursió al camp per anar a fer "no sé què" rere un arbre ;-)

Es tracta d'una lectura que no he pogut deixar a mitges perquè tot i que preveia què podria passar ha aconseguit que la meva intriga es mantingués, amb l'aparició de personatges "rars" i amb algun gir puntual que no m'esperava. La veritat és que segur que la meva afició a la novel·la negra hi ha tingut alguna cosa a veure però el resultat no m'ha semblat tant criticable com fan algunes pàgines franceses (on bàsicament s'alaba el dibuix de Baru i es critica el guió).

El dibuix de Baru sempre m'ha atret. A pesar de que no és gaire convencional a l'hora de dibuixar els personatges, les cares dels seus personatges solen ser com a mínim "raretes", el seu dibuix té una mena de força que m'atreu bastant i que, perquè no dir-ho, s'adapta com un guant a aquesta història on gairebé tots els personatges estan una mica tocats del bolet. A més aquest tipus de dibuix amb personatges amb defectes ajuda molt a aconseguir aquest ambient brut, de gent sense moral o sense esperança que la història vol transmetre.


En resum: Entretingut alt