Si hi ha un dibuixant que m'encanta aquest és Jean-Pierre Gibrat. Per això l'inici d'una nova sèrie d'aquest autor em porta a una compra compulsiva... Per això que aquesta BD estés entre els recomanables del 2008 per l'ACBD no va ser gaire important per mi (ja el tenia comprat :-))
Matteo


Matteo
Première époque (1914-1915)
Autor: Jean Pierre-Gibrat
Futuropolis
en francès
--
Mattéo és el fill d'un anarquista espanyol que es va haver de refugiar a Cotlliure per evitar a la policia espanyola. Quan arriba la mobilització general els joves francesos se'n van cap al front. Mattéo que se n'ha salvat perquè és estranger veu com el seu amic, el seu rival per aconseguir els amors de Juliette són enrolats i a més rep la pressió dels habitants del seu poble, de Juliette i de la seva jove consciència per fer "el que cal". Tot plegat el porta a acabar traint un dels preceptes del seu difunt pare: l'antimilitarisme ...

La història que ens explica a "Mattéo" tampoc és excessivament "original". Moltes altres històries abans han transmès el mateix missatge: una persona no condueix realment la seva vida sinó que la vida va fluint segons un garbuix de coses: les influències dels altres, especialment en pobles petits, les circumstàncies, la experiència, etc.. Però tot i així la història és entretinguda i es llegeix d'una tirada i té moments bons. També s'ha de tenir en compte que la història està pensada per ser desenvolupada en quatre volums o sigui que aquest primer també ha de fer una mica de presentació dels personatges, etc..

Mattéo

En l'anterior post deia que el dibuix de Davodeau no era el dibuix de Gibrat, doncs ara també podria dir que els guions de Gibrat no són els de Davodeau. Segurament aquesta frase deixada anar com ho he fet és excessivament dura amb Gibrat. Ja ho he dit, però ho repeteixo perquè no se'm malinterpreti, la història que explica aquí està bé, es entretinguda i fins i tot podria dir que m'ha agradat bastant. Però no sé per quin motiu no ha aconseguit que al llegir-la no ha aconseguit implicar-me totalment en la història, no he estat captat completament pel dramatisme de la història, que intueixo que era l'objectiu de l'autor.

Hi ha una cosa que si que m'ha sobtat una mica: que el noi sigui espanyol i que Gibrat hagi triat aquest nom tant italianitzat "Mattéo". Segurament queda molt més "bonic" poder posar diverses "t" en el nom, però està clar que el fill d'un espanyol es diria "Mateo" o bé "Mateu" ja que si el poble està a Cotlliure (Rosselló) i en van fugir en barca de rems el més provable és que el pare fos català...


Els escenaris on transcorre la història estan molt cuidats, sovint ho omple amb plans generals que són d'una bellesa impressionat amb quantitat de detalls (que semblen molt ben documentats) i que estan a l'abast de molt pocs dibuixants.

Crec que ja he comentat altres vegades que per mi Gibrat dibuixa les dones més maques de tota la BD però s'ha de reconèixer que també destaca en el dibuix dels personatges, en l'aplicació de la llum (les ombres i la lluminositat de les vinyetes es espatarrant) i en ... TOT.

Pàgina
Pàgina

Aquesta pàgina és la guerra en estat pur :


Pàgina


Ara que veig el post en conjunt em sembla que he triat massa imatges de la guerra i realment no és tant el pes que té aquesta en la història. O sigui que quedeu avisats: no és una història de guerra.

En resum: Interessant