Coses de l'utrescu

Normalment quan en els blocs que publiquen les novetats de còmics quan hi surten les de Panini només miro si han publicat alguna cosa d'aquesta sèrie. I això és perquè el primer tom em va deixar tant bon regust que no podia deixar passar el segon... I no m'ha defraudat!

Criminal
2. Lawless
Guió: Ed Brubaker
Dibuix: Sean Philips
Color: Val Staples
Panini
en castellà
--
Després de passar vint anys a l'exercit americà en Tracy Lawless torna a la seva ciutat per trobar qui va ser el que va matar el seu germà Rick. El temps que ha passat fora i la seva experiència en les guerres d'Afganistan i Iraq jugaran a favor seu, però les respostes a les preguntes no sempre són les que volem sentir ...

La veritat és que he de reconèixer que la espera ha valgut la pena perquè aquest segon tom, tot i el final, m'ha semblat molt millor que el primer. El guió aconsegueix capturar perfectament les essències que m'agraden més del gènere (personatges torturats i una mica sonats, gent que mata sense escrúpols, dones fatals, la estoicitat dels personatges, la completa seguretat dels personatges de que el futur que els espera no serà millor, etc...) en una història que no és ni gaire original, ara mateix no recordo quina però em sembla que he vist una películ·la que té un argument semblant, ni excessivament rebuscada.

He quedat enganxat en la lectura des del primer moment, segur que la meva passió pel gènere hi ha influït, i només el final m'ha decebut una mica. Per mi el final no està a l'altura del que proposava la resta de la història i queda una mica fred, sense ànima.Dóna la sensació d'haver estat fet de pressa perquè s'acabaven les pàgines més que perquè la història el requeria i ha acabat aconseguint que em desconnectés de la història (sort que només són un parell de pàgines) i que la meva experiència no hagi pogut ser tant bona com podria.

No fa gaire vaig llegir una entrevista a un autor de manga, ho sento sóc incapaç de recordar els noms dels japonesos, on deia que en un manga la història és un 70% i el dibuix el 30% i la veritat és que hi estic bastant d'acord. Per això tot i que el dibuix d'aquest còmic no és d'un estil que m'agradi gaire, com que la història m'ha captat n'he tingut prou perquè la experiència global sigues bona.

Ara que he revisat els còmics americans que tinc (si, en tinc uns quants) acabo d'adonar-me que en molts dels que m'agraden més, si deixo de banda el fet de que gairebé tots tenen aspectes de històries del gènere negre, hi surt com a guionista Ed Brubaker. En la meva propera compra hauré de fer una revisió del que s'ha publicat d'ell... Potser fins i tot en superherois?

En resum: Entretingut

Aquest és un d'aquells còmics que m'hauria passat desapercebut de no ser per la ressenya que va fer l'Angux al seu fantàstic bloc: La Caraviñeta. Espero que reconsideri la seva decisió de plegar ;-)

Paso al noroeste
Autor: Scott Chantler
La Cúpula
en castellà
--
L'antic explorador i ara governador de Fort Newcastle, Charles Lord, està esperant que arribi el nou governador per poder-se retirar. El seu retir però, vol fer-lo servir per retrobar-se amb la seva antiga glòria descobrint el mític pas al nord oest. Però les coses no sempre van com es planegen...

Estem davant d'una història d'aventures situada al Canadà cosa que fa que es deixin de banda els cowboys per mostrar els conflictes anteriors entre francesos, anglesos i indis. Per entendre'ns una història més propera a "El último mohicano" que a "Rio Grande". Estem davant d'un còmic d'entreteniment que compleix amb escreix les seves funcions: la La història és consistent i amb ritme, els personatges es noten treballats i tenen personalitat, i el dibuix és exquisit. Vaja que té tot el que s'hauria de demanar com a mínim a un còmic.

En alguns moments no he pogut evitar que la història, i també el dibuix, em recordessin a l'Oumpah-pah d'Uderzo i Goscinny, segurament perquè està situada en la mateixa època i perquè el dibuix en alguns moments hi té algunes semblances. Però en aquest cas "Paso al noroeste" s'allunya de l'humor per plantejar una història d'aventures de tall clàssic.

Ja he comentat, però ho tornaré a dir, l'estil de dibuix que fa servir en aquest còmic el canadenc Scott Chantler, molt proper a la línia clara franco-belga, m'encanta. Estic impressionat amb la profunditat que aconsegueix en el dibuix d'aquest còmic només fent servir blanc, negre i gris.

No us perdeu el bloc de Scott Chantler on hi ha mostres de les seves obres

En resum: Interessant

No fa massa, en Nightwing80 comentava al seu bloc que aquest còmic l'havia decebut. A mi també.

La última batalla
Guió: Tito Faraci
Dibuix i color: Daniel Brereton
Planeta
en castellà
--
Any 52 abans de Crist. Roma està en un dels moments claus per consolidar el seu domini a la Gal.lia: La batalla d'Alesia. Mentre Cèsar s'enfronta a Vergicentorix un altre romà, Caius Rodio, ha de plantar cara a un adversari relacionat amb el seu passat...

I no és perquè recorre al ja molt gastat enfrontament del mestre i el seu aprenent que no m'ha convençut sinó perquè a part d'això no hi ha gaire res més. Estic d'acord amb en Nightwing80 que el desenvolupament és excessivament previsible però també m'ha decebut la rapidesa i poca profunditat argumental amb la que es ventilen el moment clau: quan el grup de romans arriba al campament gal. I evito fer la comparació amb altres històries de romans, com Murena per exemple, ja que en la comparació encara hi perdria més...

També he de reconèixer que tot i que el guió m'ha decebut bastant l'aspecte gràfic no ho ha fet tant i fins i tot hi ha moments en que m'agrada bastant. Si li hagués de fer una crítica seria dirigida al color ja que trobo que amb el color s'ha excedit. De la mateixa forma que funciona relativament bé en els plans curts en els més llunyans acaba menjant-se massa el dibuix i també crec que segurament l'aspecte final hauria estat molt més reeixit amb colors menys vius dels que han fet servir.

En resum: Acceptable alt

Bé, continuo en plena mandritis però faré un post per demostrar que segurament tornaré a fer post més regulars... aviat?

Començaré per un parell de còmics d'un autor que s'ha convertit en una autèntica addicció per mi: Ralf König

Poppers
Autor: Ralf König
La Cúpula
en castellà
--
Històries curtes sobre la vida i les paranoies dels homosexuals. No es deixa cap dels estereotips, els tòpics per atacar: Internet, el matrimoni, etc...

M'agrada més el Ralf König de les històries llargues perquè trobo que en les històries curtes alguns dels acudits que integrats en una història més llarga entrarien molt bé en les curtes semblen una mica "suats". Però està clar que això passa sempre amb les recopilacions d'acudits, n'hi ha de més bons i n'hi ha de més dolents (ara mateix recordo els recopilatoris de "Zits" per exemple). I reconec que en alguns ha aconseguit fer-me riure.

O sigui que no sé si és el que recomanaria a algú que no l'hagi llegit mai però és acceptable pels "fans".

En resum: Entretingut

El diván de la psicóloga
Autor: Ralf König
La Cúpula
en castellà
--
Un pagès que no ha sortit mai del poble se'n va a la ciutat a conèixer una noia que ha conegut per Internet. Una psicòloga ofereix ajuda a les seves clientes sobre temes amorosos però la seva vida dista molt de ser perfecta en aquests temes... Què passarà quan es trobin?

La primera sorpresa amb la que em vaig trobar en aquest còmic va ser que els homosexuals, els protagonistes absoluts de tots els còmics que havia llegit fins ara d'aquest autor, en aquest còmic són actors secundaris. El protagonisme el tenen una parella heterosexual!! Això si, entre nosaltres, la dona està bastant llampada i el paio és curt de nassos.

Ja havia comentat altres vegades trobo que la visió de Ralf König sobre les dones és absolutament demolidora i a més, què voleu, em fa molta gràcia. Jo sempre havia pensat que si Ralf König feia un còmic com aquest seria el millor de tots amb diferència, i es tracta d'un còmic molt bo, molt ben lligat i que té alguns moments que són absolutament descollonants però no estem davant del millor que ha fet. Les expectatives em perden...

Del dibuix no en puc dir més del que ja n'he dit altres vegades: m'encanta el seu estil. La expressivitat dels seus personatges lliga molt bé amb la mala llet que solen respirar els seus diàlegs.

En resum: Entretingut alt.

Bé, em pensava que quan tingués vacances postejaria més sovint però aquests primers dies més aviat m'ha agafat "mandritis". Per això ho faré curt...

Cinder and Ashe
Guió: Gerry Conway
Dibuix: José Luis García-López
Planeta
en castellà
--
Un home contracta Cinder i Ashe per trobar la seva filla. Però emmig de la investigació sorgeixen complicacions extres que tenen a veure amb la seva vida anterior al Vietnam...

A pesar d'alguns dels comentaris que n'he vist, per mi aquest còmic no ha envellit bé. I això que la trama té moments en que es fa força entretinguda i fins i tot "moderna" però les resolucions trobo que tenen un punt simplista que fa que tot el còmic, a pesar de la innegable qualitat del dibuix, et deixi amb la impressió de llegir un còmic dels que no han aguantat bé el pas dels anys.

Per mi amb el dibuix en alguns moments es nota excessivament que no està pensat per ser publicat en blanc i negre però ens permet veure el bo que era Garcia-López amb el dibuix. M'hauria agradat veure quin efecte tenien en color...

Fa poc parlava amb un company i em deia que ell el que preferia és que les sèries i els còmics que més li agradaven les editessin les editorials petites perquè el resultat era que s'aconseguia un material més "acurat". No sé si és un problema d'anar amb compte o no però la veritat és que en aquesta edició de Planeta que davant de cada capítol hi surti una vinyeta amb referències a l'editor, el tipògraf i el colorista (quan està editat en blanc i negre) no contribueix a donar la sensació de que sigui una edició gaire cuidada.

En resum: Entretingut baix

En el post anterior comentava que entre el còmic americà el de gènere negre és un amb els que connecto millor, aquest altre en canvi és un dels exemples de còmic amb els que no puc... I això que ho provo...

La Torre oscura
1. El nacimiento del pistolero
Guió: Stephen King, Peter David, Robin Furth
Dibuix: Jae Lee, Richard Isanove
Panini / Random House Mondadori
en castellà
--
Roland es converteix en el pistoler més jove i és enviat amb els seus amics Cuthbert i Alain a Hambry d'incògnit per descobrir si algun dels membres de l'associació de criadors de cavalls és partidari de'n Farson

Aquest còmic és l'adaptació de la saga de novel·les d'Stephen King (de fet en teoria he llegit que haurien de ser històries noves però no ho sé perquè no he llegit cap de les novel·les...). On ens explica la història de Roland Deschain, el pistoler, que viu en un món que m'ha semblat que barreja el gènere màgic però en comptes de fer-ho a l'època medieval com es fa tradicionalment ho fa en una mena de Far West apocaliptic.

Es veritat que segurament he afrontat la lectura amb cert desavantatge perquè no he llegit cap dels llibres d'Stephen King i això ha fet que no hagi pogut saltar d'alegria cada vegada que em trobés amb una referència. Vaja que no l'he pogut llegir com un "freaky" sinó com un simple lector de còmics. I realment com a simple lector de còmics m'ha decebut bastant.

La història em sembla explicada molt per sobre i m'ha deixat la sensació de que està pensada més per la gent que ha llegit els llibres que per algú que es vol introduir en el món d'Stephen King. Però el que em va descol·locar més van ser els "salts" que fa la història que tallen totalment la narració: estan planejant un atac i quasi de cop es veu a un altre que diu que els han detingut... Segur que són coses meves però em sembla un recurs a usar esporàdicament i a mi m'ha semblat que n'abusen.

Suposo que ja ho dec haver comentat alguna altra vegada però hi ha un tipus de còmics que em desesperen bastant. Són el que anomeno "Còmics de posturetes", dibuixos molt bonics però amb plans extremadament curts on no es veu on transcorre l'acció, amb els personatges amb cares amb les mateixes expressions, etc. Aquest és un d'aquests còmics o sigui que segur que això també ha influït negativament en la meva percepció del guió.

La veritat és que em sembla que aquest és un còmic destinat "només" a els fans de la saga de novel·les

En resum: Acceptable baix

Potser sorprendrà una mica als afeccionats del còmic però jo no havia llegit "Sin City" fins que els han publicat en català (per tant aquest cop i sense que senti cap precedent no sóc un dels que tenen el còmic en català i en castellà).

He comentat altres vegades que a mi, que sóc bàsicament un lector de còmic europeu, en general em costa bastant entrar en el còmic americà més popular. Tot i que hi ha una excepció, hi ha un grup de còmics americans amb els que si que m'hi integro fàcilment: els de gènere negre. Si hagués de fer memòria dels còmics americans que m'han agradat més bastants són d'aquest tipus: per exemple ara em venen a la memòria el Criminal o l'Sleeper de Brubaker i Philips.

Sin City
2. Mataria per ella
Autor: Frank Miller
Norma Editorial
en català
--
En Dwight ha après dels seus errors del passat i viu una existència insulsa i monòtona per evitar tornar a l’espiral d’alcohol i violència on estava ficat. Però el retrobament amb una dona de la seva vida, el portarà a repetir els mateixos errors, ja que en Dwight mataria per ella.

Està clar que com que sóc un afeccionat a la novel·la negra aquest còmic ja partia amb moltes possibilitats d'agradar-me. I la veritat és que no m'ha defraudat en absolut, ja que té tots els components del gènere negre: un protagonista torturat, una "femme fatale" que el fa anar com vol, traïcions, violència, morts a trets, i fins i tot fa servir fantàsticament les típiques veus en off. No sé si serà perquè en el primer tom coneixia la història o perquè en aquest segon la història és molt més de "gènere" però he de reconèixer que aquest cop la història m'ha agradat molt més que la del primer.

Com vaig comentar al primer número, "Sin City: El dir adéu", encara em passa que el dibuix em descol·loca una mica ja que intercala vinyetes que trobo que tenen un dibuix absolutament fantàstic amb unes altres en que hi fa coses que personalment no m'acaben de convèncer (per exemple quan l'Ava s'està banyant en la piscina) i que jo atribueixo a un intent d'innovar que almenys a mi personalment no em sembla gaire reeixit. Segurament és que tinc uns gustos més clàssics i encara no puc evita bavejar quan veig la mestria en el blanc i negre de Mandrafina, els Breccia o Jordi Bernet.

Però bé, ara com que m'ha agradat bastant en compraria més però m'ha quedat un dubte: em compro el tercer en castellà o bé m'espero a veure si Norma ens el publica en català?

En resum: Interessant

Continuaré amb una altra de les coses que vaig comprar en el Saló. Ja fa temps que sóc un fan declarat d'Usagi o sigui que aquest no podia faltar.

Space Usagi
Autor: Stan Sakai
Planeta
en castellà
--
Miyamoto Usagi és el descendent d'un samurai del segle XVII i és el millor guerrer del clan Shirohoshi. Quan la traïció i l'engany provoquen l'assessinat del senyor del clan i la caiguda del Castell de l'Estrella Blanca, Usagi ha de complir el seu jurament de fidelitat per protegir la vida de l'hereu al tron i arriesgar-ho tot...

La veritat és que encara que la història estigui ambientada a l'espai es nota bastant que es tracta clarament d'una història típica d'Usagi Yojimbo que personalment crec que sense massa problemes ens la podia haver pintat com una història més del conill ronin. També s'hi nota molta influència d'Star Wars (alguns uniformes, espases poderoses, boles d'entrenament, ....). O sigui que si combina un còmic que m'agrada bastant, Usagi, amb la meva passió més freaky, Star Wars, el resultat m'hauria d'haver entusiasmat però no ho ha fet.

Sospito que part de la culpa està en el fet de que la història sigui tan clarament d'Usagi i que com que després de tants toms Sakai ja ha aconseguit que els afeccionats tinguem al personatge perfectament integrat en el seu propi món, on ens hi mescla la cultura i la mitologia japonesa, que al treure'l ha perdut aquell "plus" que li dóna aquesta perfecta integració. Al passar al futur ja no ens ha pogut delectar amb les habituals gotes d'aspectes de la cultura japonesa medieval i s'ha hagut de concentrar només en l'honor dels samurais (que ja té bastant trillat).

Per evitar que se'm malinterpreti diré que es tracta d'una història d'aventures que per mi està per sobre de la mitjana. La meva decepció només ve deguda a que esperava que el freaky que porto a dins saltés d'alegria llegint aquest còmic i no ha passat.

En resum: Entretingut

Al final la pressió mediàtica m'ha derrotat ;-). Després del bombardeig massiu al que m'han sotmès les webs de còmics que visito sobre "Iron Man" (el que serà "un dels superherois de moda el 2008") em vaig decidir a comprar aquest còmic.

Iron man
Heroes return: Iron Man 1-12
Guió: Kurt Busiek
Dibuix: Sean Chen - Patrick Zircher
Random House Mondadori - Panini España, SA
en castellà
--
Tony Stark torna després d'haver estat donat per mort i decideix crear una consultoria d'elit. Mentrestant una força fosca està creant una arma gegant i alhora envia gent a intentar matar a Tony Stark el qual està buscant al Mercader d'Armes.

Com sabrà qualsevol que hagi llegit alguna vegada aquest bloc jo tinc un profund desconeixement sobre els còmics de superherois i aquesta deu ser la primera vegada en anys que no compro un còmic d'aquest gènere que no hagi estat proclamat "una de les grans meravelles del còmic mundial". També és veritat que un dels problemes per entrar en el seu món és que no sabria com posar-m'hi perquè tot està ple de referències a històries passades, encreuaments de personatges, agrupacions de superherois que canvien constantment de personatges (o aquesta és la meva impressió), guerres civils i crisis on es mesclen els superherois. Les vegades que he intentat entendre alguna cosa a través de les explicacions d'algun expert em penso que encara he acabat pitjor: "El van matar però després s'hi va posar un altre que es va tornar dolent i després en van posar un de nou que va haver de plegar quan va tornar l'original des d'un Univers alternatiu i llavors el tercer es va convertir en aquest altre ...". La veritat és que lamento no poder-hi entrar perquè em sembla que hi aboquen una gran dosi d'imaginació i a més trobo sorprenent que fent entrecreuar tantes sèries alhora i tant sovint encara hi hagi un fil conductor general.

Fins ara mai no havia llegit res de Iron Man, personatge al qual només coneixia per algun dibuix i clar si la editorial m'ho presenta com "dotze aventures d'una de les millors sèries d'Iron Man"... Segurament algun seguidor del personatge em dirà que, com en el còmic europeu i manga, normalment no s'ha de fer gaire cas de les descripcions de les editorials perquè tendeixen a ser molt optimistes però en el meu cas no tenia cap referència més o sigui que l'he provat.

La veritat és que al llegir aquest còmic he tingut la mateixa sensació que tinc quan veig una pel·lícula d'acció americana de gran consum (les que pots veure amb el pilot automàtic posat). Perquè trobo que al llegir aquest còmic he tingut la sensació d'haver-me convertit en un "lector passiu" (l'equivalent al "espectador passiu" de la TV). He anat llegint, llegint i la història es seguia més o menys bé però en cap moment no ha aconseguit transmetre'm sensacions, ni sorprendre'm, ni provocar-me cap reflexió i segurament això ha estat clau perquè no m'hagi implicat en cap moment en la història que m'estaven explicant. Segur que les meves mancances sobre el món dels superherois hi han contribuït en bona mesura ja que crec que tots els personatges que hi han sortit era la primera vegada que els veia i no en tenia cap referència per poder dir "aquest malvat era el que sortia en tal història o la darrera vegada que es van trobar va passar tal cosa"".

Vaja que continuaré sense estar enganxat als còmics de superherois, però prometo continuar provant-ho.

En resum: Entretingut baix

Ja feia uns quants anys que no podia anar al Saló del Còmic de Barcelona i aquest any he pogut! La veritat és que m'he trobat amb unes quantes sorpreses:
- Que només he gastat poc més de 100€ quan esperava gastar-me'n més perquè totes les previsions que havia fet superaven els 200... Millor per la meva llibreria online habitual ;-)
- Que difícil és trobar els còmics en català enmig de la gran quantitat de còmics que s'hi exposen. I especialment en els estands de les "grans". Un exemple, volia comprar "Mouse Guard" en català i per l'estand de Norma només s'hi podia veure exposada la versió en castellà i com que demanar-los alguna cosa era realment complicat si no tenies res a la mà vaig optar per resseguir els estands de les llibreries per veure si el trobava. Després d'una recerca exhaustiva, molt exhaustiva, quan el vaig trobar em van preguntar sorpresos "Segur que el vols en català?"... Encara deu pensar què és el que em feia tanta gràcia.

O sigui que m'he decidit a començar la lectura de les compres del Saló per aquest.

Mouse Guard
Tardor 1152
Autor: David Petersen
Norma Editorial
en català
--
Els guardians comandats per la matriarca Gwendolyn protegeixen els altres ratolins, viatgers i comercials dels seus enemics (llops, guineus, serps) però durant la tardor de 1152 uns fets posen en perill la pau: apareix l'exèrcit de la Destral Negra.

Ens trobem davant d'una història que pretén mostrar-nos un mon de fantasia (segons la meva opinió molt influenciat per l'obra de Tolkien) en el qual els ratolins han creat la seva pròpia societat i que com tenen molts enemics (llops, guineus, serps, etc..) han creat un grup per defensar-se'n, la Guàrdia. Per poder fer entrar el lector en aquest món imaginari s'hi nota un esforç per dotar-lo d'un entorn prou ric pensant en el futur de la sèrie.

Normalment les històries d'aquest tipus no em solen agradar massa si en la trama no s'hi van produint fets no esperats que em sorprenguin i malauradament aquest no és el cas. No m'ha aconseguit sorprendre en cap moment, sempre he pogut preveure quin rumb prendria la història i fins i tot n'he endevinat algun fet abans d'arribar a llegir-ho. Crec que a pesar de que la publicitat de Norma diu que a pesar dels dibuixos es tracta d'una història per adults em sembla que realment haurien d'haver dit que està pensada per adolescents.

No puc evitar queixar-me de que hi ha unes quantes errades en el text: algunes faltes d'ortografia molt exagerades i que ja comencen a l'índex, "Capítul primer ...Capítul cuart.. Capítul sisé", parts en que el text apareix en castellà, "Capítulo cinco ... Capítulo sexto" (que també sobtarien als castellanoparlants ja que el lògic és posar "cinco, seis" o "quinto,sexto" però no mesclar-ho), i fins i tot hi ha errors en concordances de temps com "..caçar el depredadors", etc... . Jo normalment no sóc gens purista però els problemes de concordança em tallen la fluïdesa de la lectura, m'obliguen a rellegir i això fa que la meva atenció deixi d'estar en el contingut per desviar-se cap a altres coses arruïnant-me la història.

En general el dibuix amb un aspecte que recorda als contes infantils tendeix a mostrar sobretot plans molt propers dels ratolins en postures diverses mentre els fons de les vinyetes solen ser molt difuminats i poc detallats. Està clar que està fet expressament perquè David Petersen ens demostra que és un artista en la galeria d'il·lustracions final o de tant en tant ens obsequia amb algun fons més detallat o amb alguna vinyeta amb una bellesa plàstica fora de dubte.

No sé quina era la seva intenció a l'hora de triar aquest tipus de plans i de fer els fons com els ha fet però amb mi no ha funcionat ja que en algun moment he tingut problemes per entendre què estava passant. Sóc conscient que normalment no m'hauria fixat gaire en aquests detalls si la història m'hagués captat o si els errors del text no m'haguessin anat desconnectant de la història però en aquestes condicions no ho he pogut evitar.

La edició físicament està molt bé: cartoné i amb un paper prou bo perquè no transparenti i que no brilli més del necessari. A l'altura de la qualitat que solen tenir les edicions de Norma darrerament.

Tot en conjunt ha fet que no m'hagi pogut integrar totalment en la èpica que intueixo que l'autor m'intentava transmetre amb la seva obra i per tant el còmic no m'ha acabat d'agradar gaire. Segur que també hi ha influït que la història, tot i la publicitat, va més aviat adreçada a un públic juvenil i jo fa temps que estic fora d'aquest grup.

En resum: Entretingut baix